Els coronavirus són una àmplia família de virus que poden causar infecció en els éssers humans i en una varietat d'animals, incloent-hi ocells i mamífers com ara camells, gats i ratespinyades. Es tracta d'una malaltia zoonòtica, la qual cosa significa que de vegades poden transmetre's dels animals a les persones.

El nou coronavirus SARS-CoV-2 és un nou tipus de coronavirus, que afecta els humans i es transmet de persona a persona. Encara hi ha moltes qüestions que es desconeixen respecte del virus i a la malaltia que produeix: COVID-19. Segons s'avança en el coneixement, es van actualitzant les recomanacions.

Els símptomes més comuns inclouen febre, tos, i sensació de falta d'aire. En alguns casos també pot haver-hi disminució de l'olfacte i del gust, calfreds, mal de coll, dolors musculars, mal de cap, debilitat general, diarrea o vòmits.

La majoria dels casos són lleus. Existeixen també casos que no presenten símptomes (asimptomàtics). En casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, dificultat important per a respirar, fallada renal i fins i tot la mort. Els casos més greus generalment ocorren en persones d'edat avançada o que pateixen alguna malaltia crònica, com malalties del cor, del pulmó o immunodeficiències, però també poden ocórrer en algunes persones d'edat més jove.

En alguns casos, els símptomes i seqüeles poden prolongar-se en el temps diverses setmanes o fins i tot mesos.

Els principals grups vulnerables són els majors de 60 anys, aquelles persones diagnosticades d'hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties pulmonars cròniques, càncer, immunodeficiències, i l'embaràs pel principi de precaució.

També es consideren més vulnerables les persones que viuen o treballen en institucions tancades, amb especial atenció a les persones majors que viuen en residències. Altres persones, com les que fumen o les que tenen obesitat, també semblen tenir major risc de patir una malaltia greu.

El SARS-CoV-2 es transmet a través del contacte del virus emès per les secrecions respiratòries de la persona que presenta una infecció activa.

Recentment s'ha canviat la manera de denominar les secrecions respiratòries. Abans es denominava aerosols a aquelles que tenien una grandària menor a 5 μm i gotes a aquelles tenien una grandària major a 5 μm. Actualment, es denominen aerosols totes les secrecions que tenen una grandària menor a 100 μm.

Aquestes secrecions respiratòries, que s'emeten en forma d'aerosols, poden arribar a les mucoses i conjuntives d'altres persones. Les persones emeten aerosols en quantitat creixent en respirar, parlar, exhalar, cantar, tossir, esternudar o fer exercici intens. Les partícules de menor grandària poden romandre suspeses en l'aire durant segons o hores i arribar al tracte respiratori de persones situades a distància de l'emissor (a més de 2 metres) o fins i tot en absència d'ell, si encara persisteixen suspeses en l'aire.

No obstant això, l'evidència mostra que hi ha una major transmissió en les distàncies curtes, per la qual cosa continua sent rellevant el manteniment de la distància interpersonal.

També es considera possible la transmissió per contacte directe o indirecte a través de les mans o fòmits que continguin aquestes secrecions amb la mucosa de la via respiratòria o la conjuntiva de la persona susceptible.

Tant les persones amb símptomes com sense símptomes poden transmetre el virus si es troben en període d'infecció activa.

No existeix un tractament específic, però en els casos indicats s'estan emprant alguns antivirals i altres medicaments que han demostrat certa eficàcia segons alguns estudis. Sí que existeixen moltes opcions terapèutiques per al control dels seus símptomes, per la qual cosa, l'assistència sanitària millora el pronòstic.

En esser una infecció produïda per virus, els antibiòtics NO han de ser utilitzats com a mitjà de prevenció o tractament. No obstant això, és possible que als pacients amb COVID-19 se'ls administrin antibiòtics sota indicació mèdica en cas que presentin coinfeccions provocades per bacteris.

A dia d'avui no existeix cap evidència científica que les mascotes juguin un paper important en la transmissió de la malaltia cap als humans.

Tal com recomana l'Organització Mundial de Sanitat Animal, en cas que una persona estigui afectada per la COVID-19 hauria de reduir el contacte amb mascotes i altres animals a través de l'aplicació de mesures generals d'higiene, com a mesura de precaució, de la mateixa manera que s'hauria de fer davant l'existència de qualsevol altra malaltia infecciosa en les persones o en els animals.

Les autoritats sanitàries realitzen una vigilància contínua de la situació epidemiològica per a establir les mesures de control necessàries de manera primerenca i adaptades a la situació.

Es pot consultar la situació actualitzada en el següent enllaç.

Les mesures genèriques de protecció individual enfront de malalties respiratòries inclouen:

• Utilitzar màscara tant en espais exteriors com interiors. Veure normes i recomanacions d'ús de la màscara a les Illes Balears.
• Realitzar una higiene de mans freqüent (rentar-se amb aigua i sabó o solucions alcohòliques)
• En tossir o esternudar, cobrir-se la boca i el nas amb el colze flexionat.
• Usar mocadors d'un sol ús, tirar-los després del seu ús i rentar-se les mans immediatament després.
• Evitar tocar-se els ulls, el nas i la boca, ja que les mans faciliten la transmissió.
• Mantenir una distància física de seguretat de 2 metres respecte d'altres persones.
• Tenir precaució amb les superfícies que es toquen més sovint i netejar-les amb regularitat.
• Prioritzar l'ús d'espais a l'aire lliure.
• Ventilar de forma freqüent els espais tancats.
• Si es presenten símptomes, la persona ha d'aïllar-se en una habitació i seguir aquestes recomanacions.

Es pot consultar més informació sobre cada recomanació en el següent enllaç.

No cal prendre precaucions especials amb els aliments a Espanya per evitar aquesta infecció.

Des del 14 de març fins al 21 de juny es va declarar l'estat d'alarma en tot el territori espanyol, prenent mesures per a fer front a la situació greu i excepcional, amb l'objectiu de protegir la salut de la ciutadania, contenir la progressió de la malaltia i disminuir l'impacte en el sistema sanitari. El 25 d'octubre s'ha declarat un nou estat d'alarma, vigent fins al dia 9 de maig de 2021, que limita la circulació nocturna i la permanència de grups de persones en espais públics i privats a un màxim de 6.

Actualment, les mesures estan orientades a prioritzar la detecció i l'aïllament primerencs dels casos i quarantena dels seus contactes.

Consulta fonts oficials per mantenir-te al dia de la situació i de les diferents mesures vigents a cada terrritori.

Les persones que presentin febre o tos, hauran de quedar-se en el seu domicili, aïllar-se en una habitació i contactar als serveis de salut telefònicament telefonant a INFOCOVID 900 100 971 o bé a INFOCOVID PEDIÀTRIC 900 700 222 si es tracta de menors.

Aquí pot consultar com realitzar l'aïllament domiciliari.

Si es té sensació de falta d'aire, empitjorament o sensació de gravetat per aquests símptomes o qualsevol altre símptoma, telefonau al 061.

Si has tingut contacte estret amb una persona diagnosticada de COVID-19, el Servei de Salut de la es posarà en contacte amb tu.

Es considera contacte estret a qui ha estat en contacte amb una persona diagnosticada de COVID-19, des de 48 hores abans de l'inici de símptomes o de la realització de la prova diagnòstica, en cas que la persona sigui asimptomàtica.

Es considera que el contacte ha estat estret quan s'ha proporcionat cures sense les mesures de protecció adequades o s'ha estat en el mateix lloc que la persona malalta a menys de 2 metres i durant un temps total acumulat de més de 15 minuts en 24 hores, sense les mesures de protecció adequades.

S'ha de realitzar quarantena domiciliària durant 10 dies des de l'últim contacte.

La quarantena domiciliària consisteix a romandre en el domicili, preferentment en una habitació, durant 10 dies des de l'últim contacte i no sortir de casa tret que sigui imprescindible (per ex. per a l'assistència sanitària). Durant aquest temps i, de manera addicional, durant 4 dies més, s'ha de vigilar l'aparició de símptomes.

Cal extremar les mesures de prevenció, restringir al màxim les sortides de l'habitació i evitar el contacte amb els convivents. Si se surt de l'habitació, s'ha d'usar màscara quirúrgica.

Infografia sobre quarantena 1

Infografia sobre quarantena 2

Existeixen diferents tipus de test de COVID-19 i cadascun d'ells té una utilitat diferent.

D'una banda estan les Proves Diagnòstiques d'Infecció Activa (PDIA), que inclouen la PCR i la prova ràpida de detecció d'antígens. Es realitzen prenent la mostra amb un bastonet que s'introdueix en les fosses nasals i/o en la gola. La PCR és la prova de referència. La prova d'antígens té l'avantatge que s'obté el resultat en uns 15-20 minuts. La utilització d'aquestes proves és per a la detecció d'infecció activa en persones amb símptomes o en contactes asimptomàtics. Les persones amb un resultat negatiu en alguna d'elles, han de mantenir les mesures de prevenció i, en el cas de persones asimptomàtiques classificades com a contacte, no eximeix d'acabar el període de quarantena que s'hagi indicat, atès que existeix la possibilitat d'estar en període d'incubació si hi ha hagut contagi.

D'altra banda existeixen proves que estudien els anticossos. Es realitzen prenent una mostra de sang. Existeixen dos tipus: les proves d'alt rendiment per a la detecció d'anticossos, realitzades en laboratori (tècnica ELISA o CLIA, entre d'altres), a través d'una anàlisi de sang recollida per venipunció i el test ràpid de detecció d'anticossos o d'autodiagnòstic que es realitza a través la punció en el dit. Les proves de detecció d'anticossos no estan indicades per a diagnosticar infecció activa per SARS-CoV-2, i per tant no han de ser utilitzades amb aquest propòsit ni en persones amb símptomes ni en asimptomàtiques.

Les proves de detecció d'anticossos informen de la presència d'anticossos contra el coronavirus, la qual cosa suggereix que la persona ha tingut contacte previ amb el virus SARS-CoV-2. És important assenyalar que la positivitat de les proves de detecció d'anticossos no garanteix la immunitat, requereix la interpretació d'un professional sanitari i pot ser necessària una segona prova diagnòstica. Per això, independentment de la mena de prova serològica realitzada i del resultat d'aquesta, totes les persones han de continuar complint les mateixes mesures de protecció.

Infografia proves 1

Infografia proves 2